El Sentit Comú són aquelles coses que tothom sap. Veritats com a cases. Les idees inqüestionables que s’expliquen soles.
Però
massa sovint la realitat atempta contra el sentit comú. Hi ha cases
sense gent i gent sense casa. La gent gran es troba desemparada davant
la pandèmia i la soledat. Les empreses multimilionàries paguen menys
impostos que els comerços de barri. Es tanquen fàbriques i es perden
llocs de treball. Es tracten les persones negres com si les seves vides
no importessin. Cremem combustibles fòssils en un planeta que s’escalfa.
L’aire que respirem ens posa malalts. Els treballadors i treballadores
més essencials són els més precaris de tots.
Sabem que quan la gent valenta s’uneix per denunciar un món sense sentit, podem avançar en drets i llibertats. Ja va sent hora de reivindicar el Sentit Comú.
